Opinió i política

No estem bé.
No anem bé.
Aquests comentaris els sento cada dia, al carrer, davant de la televisió quan emet les noticies o al bar quan algú està llegint al diari. Fa temps que no anem bé i no estem fent res per a solucionar-ho.

D’aquí tres mesos i escaig hi hauran eleccions, suposo que qui més qui menys ja ho deu saber a aquestes alçades. Tres mesos semblen molt, però no deixem que Nadal, la “cuesta de enero” i la disbauxa del carnestoltes ens permetin lliscar per aquest període de temps per arribar a la data estipulada sense haver-hi dedicat el temps necessari a la reflexió, (no, seriosament, un dia abans de les eleccions no és suficient).
M’explico: podria fer una llista inacabable de problemes i mals humors contemporanis, des de l’excés i la incomoditat que creen certes obres i construccions o la greu situació econòmica de la majoria d’habitants que viuen endeutats, fins a la patent falta de civisme i tolerància que ens envolta en general. Molts de nosaltres ens queixem, i sovint amb raó.

Però, comte: que el llegir no ens faci perdre l’escriure.

Queixar-se en el dia a dia no és suficient. Queixar-se dels polítics no és suficient.
Perquè mentre un està preocupat per arribar a finals de mes, per pagar les hipoteques, les assegurances, el menjar, la vestimenta, etc, un acaba per funcionar robóticament sense plantejar-se el que està passant al seu voltant de manera seriosa, i opta llavors per la queixa inactiva, pel mal humor passiu. I aquesta no és una manera constructiva de canviar la situació en la que ens trobem.
Ens queixem d’incivisme: doncs siguem cívics, i marginem als que no ho són si no entenen que han de canviar les seves maneres. Seria bo fer un exercici de tolerància amb la gent que pateix i està enutjada per les mateixes molèsties que patim nosaltres. Ajudem-nos en comptes de molestar-nos mútuament. I censurem tots junts als que no ho fan.

D’altra banda, plantegem-nos seriosament l’exercici democràtic. Parlem de POLÍTICA.
I comencem per unes quantes definicions del diccionari de la Real Academia per a saber exactament de què estem parlant:
Político, ca.
(Del lat. politĭcus, y este del gr. πολιτικός).
1. f. Arte, doctrina u opinión referente al gobierno de los Estados.
2. f. Actividad de quienes rigen o aspiran a regir los asuntos públicos.
3. f. Actividad del ciudadano cuando interviene en los asuntos públicos con su opinión, con su voto, o de cualquier otro modo.
4. f. Cortesía y buen modo de portarse.
5. f. Arte o traza con que se conduce un asunto o se emplean los medios para alcanzar un fin determinado.
6. f. Orientaciones o directrices que rigen la actuación de una persona o entidad en un asunto o campo determinado.

Ara que ja sabem a què ens referim, parlem-ne.

En primer lloc voldria destacar que és ingenu pensar que hom no s’ha de preocupar per la política perquè ja existeixen polítics per fer-ho. Potser hauria de ser així, però no ho és. Si no ens agraden les opcions polítiques que ens donen, doncs fem-ho saber als que estan al càrrec: podem muntar un nou partit polític o podem votar en blanc.

EL QUE NO VAL ÉS NO ANAR A VOTAR: l’absentisme no és un acte de protesta, és un exercici de passotisme inactiu. L’absentisme és una excusa barata i poc elaborada pels que diuen que no creuen en la política.

Bullshit.

La política la fem tots dia a dia, amb les nostres accions en relació als demés, a cada segon. Tenim un problema si diem que la política no ens interessa perquè això significa que no ens importa en absolut el món que habitem i com decidim fer les coses entre tots. Així que si hom no vota, ni que sigui en blanc, després no té dret ni tan sols a queixar-se, perquè ha prescindit del seu dret a opinar el dia que havia de fer-ho.

I és que no val no votar quan hi ha l’opció de votar en blanc.

No hi ha excuses que valguin.

Si adduïm que no tenim prou informació o que pensem que la que ens proporcionen els mitjans és falsa, la busquem nosaltres. Si adduïm que tan se val, perquè després qui surti elegit farà el que vulgui sense respectar el seu programa reclamem que es comprometi a fer-ho i que se l’expulsi si no respecta la seva promesa. I si cap de les opcions no ens sembla bona, doncs votem en blanc.

Fem-nos sentir i respectar, deixem de ser “quejiques” malhumorats i passius. Fem que ens prenguin seriosament.

Perquè com bé apunta algun savi, ” El poble no hauria d’estar espantat, (ni amargat, afegeixo jo) dels governs, els governs haurien d’estar espantats del poble”.

Laia.